fotografia ©Laura Trovò

Clementina Arderiu (1889 -1976)

Passa, vent...

Passa, vent, cosa sinistra,

qui et pogués mai deturar!

Tota la casa em fa trista

el teu malastruc xiular.

M’enfolleixes le colomes

allà dalt del colomar;

de l’arbre arrenques les pomes

molt abans de madurar;

i colltorces la florida

novella del roserar;

i esfulles la margarida

-si vindrà, si no vindrà-.

A l’hort el planter m’aplanes

i em malmets el fonollar;

del llibre em gires les planes

com si em volguessis reptar.

I els papers treus de la taula

i me’ls llences a volar.

Si el jardí tingués un saule,

com el faries plorar!

Ni finestra ni portella

res no hi val, tot és en va:

sempre et resta una clivella

per poder-te enforinyar.

Jo a ciutat no et coneixia,

I ara m’ets tot casolà!

Véns a casa cada dia

i hi entres sense trucar.