dimarts, 7 de novembre del 2017

















És la Festa Major de Gràcia i la Colometa és a la plaça
del Diamant. És una nit alegre i ella balla i va mudada.
Ningú no diria que té dos problemes: un de físic perquè
la goma li estreny la cintura i un de mental que és la
tristesa per la mort de la mare. I tots dos se sumen.

Inventa’t alguna situació paral·lela. Han d’aparèixer
tots dos problemes. I de fora estant, ningú no ha
d’adonar-se’n.

 Fins l’últim moment vaig dubtar si anava a la festa,
tenia el pensament amb la meva germana que tenia
un problema important de salut i potser per aquest
corc constant començava a tenir mal de cap .
Vaig arribar,  els amics estaven tots d’un humor
excel·lent i contents de trobar-se i passar unes estones
junts, em van rebre  amb alegria i jo vaig col·locar-me
la careta de felicitat.
Va ser una nit estranya, tot el temps intentant que
ningú  notés el meu estat d’ànim mental  i físic i ho
vaig aconseguir.     

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Motius d’inspiració Els paisatges de muntanya en particular   caminar per un bosc   frondós i olorós  ha  estat sempre per a mi...