EL COMBAT DELS POETES
"Què esperes, esperit distès igual que
un arc?"
Joan Sales
Poetes, com l'arquer que es dreça d'entre els
morts
i, tibant el seu arc, encara espera vèncer,
en el combat obscur per la nostra remença
tibem els nostres arcs amb un suprem esforç.
Sagitaris damnats, la nostra ànima tensa
dobleguem. És la corda dolorosa que es torç
i paga, sota els dits implacables i forts,
el vol de les sagetes amb la seva sofrença.
Com més dur serà el braç i més potent el
puny,
els àgils projectils arribaran més lluny
i serà més daurat el vi de la victòria.
I del nostre esperit, distès igual que un
arc,
els versos volaran amb un impuls tan llarg
que es perdran en el cel inútil de la glòria.
A l’inici del poema trobem l’epígraf de Joan
Sales, “Què esperes, esperit distès igual que un arc?”. Marius Torres va
conèixer a Joan Sales a través de la seva amiga del sanatori, Mercè Figueres,
ja que era company de treball de la seva germana Esperança, a les oficines
d’ensenyament de català a la Generalitat, era escriptor, traductor i editor.
Joan Sales i Marius Torres es coneixen a
primers de desembre de 1936. Tenen poques ocasions de compartir converses, però mantenen una
intensa relació epistolar, un dels principals temes de la qual és la creació
poètica (tema que apareix en aquest poema) i, més en concret, els comentaris de
l’obra de Marius Torres. Les opinions de Joan Sales seran de gran ajut en el
procés de creació de l’obra de Marius Torres, serà per tant, la persona que
impulsa a Torres en aquesta creació i fa conèixer la seva poesia. En aquest
epígraf de Joan Sales, trobem una pregunta retòrica que fixa la imatge de tot
el poema, i en la que trobem la resolució en l’últim tercet. Fa referència a
les expectatives de l’esforç de la creació artística, a què esperen els poetes
al escriure les seves obres.
(Text del blog Literatura Catalana, Marta
Campos)
