EL COMBAT DELS POETES

"Què esperes, esperit distès igual que un arc?"

                                                  Joan Sales 

Poetes, com l'arquer que es dreça d'entre els morts

i, tibant el seu arc, encara espera vèncer,

en el combat obscur per la nostra remença

tibem els nostres arcs amb un suprem esforç.

Sagitaris damnats, la nostra ànima tensa

dobleguem. És la corda dolorosa que es torç

i paga, sota els dits implacables i forts,

el vol de les sagetes amb la seva sofrença.

Com més dur serà el braç i més potent el puny,

els àgils projectils arribaran més lluny

i serà més daurat el vi de la victòria.

I del nostre esperit, distès igual que un arc,

els versos volaran amb un impuls tan llarg

que es perdran en el cel inútil de la glòria.

A l’inici del poema trobem l’epígraf de Joan Sales, “Què esperes, esperit distès igual que un arc?”. Marius Torres va conèixer a Joan Sales a través de la seva amiga del sanatori, Mercè Figueres, ja que era company de treball de la seva germana Esperança, a les oficines d’ensenyament de català a la Generalitat, era escriptor, traductor i editor. Joan Sales i Marius Torres  es coneixen a primers de desembre de 1936. Tenen poques ocasions de  compartir converses, però mantenen una intensa relació epistolar, un dels principals temes de la qual és la creació poètica (tema que apareix en aquest poema) i, més en concret, els comentaris de l’obra de Marius Torres. Les opinions de Joan Sales seran de gran ajut en el procés de creació de l’obra de Marius Torres, serà per tant, la persona que impulsa a Torres en aquesta creació i fa conèixer la seva poesia. En aquest epígraf de Joan Sales, trobem una pregunta retòrica que fixa la imatge de tot el poema, i en la que trobem la resolució en l’últim tercet. Fa referència a les expectatives de l’esforç de la creació artística, a què esperen els poetes al escriure les seves obres.

(Text del blog Literatura Catalana, Marta Campos)