La pregunta estrella consistirà a inventar-se l’entremaliadura d’uns infants 

que et van malmetre allò que t’agradava  tant, han passat molts anys i encara

ho recordes.

En aquest cas, jo era amb els que van perpetrar la malifeta.

La casa on vivia quan era petita estava en un petit carreró, la major part eren

uns terrenys destinats al cultiu de flors i plantes. Un any van plantar una filera

de blat que en el seu moment van produir unes boniques panotxes. El meu germà

que em tenia al seu càrrec, jo tenia uns sis anys i ell  dotze,  tenia molta amistat

amb el fill petit dels propietaris i estàvem al carrer jugant amb ell i altres nois del
veïnat.

No recordo de qui va ser la idea però van començar a recollir unes panotxes,

poquetes aquí i allà  perquè no es notés massa, per usar els grans com projectils

amb unes sarbatanes.

Van fer dos bàndols, un amb el meu germà  a la cuina de casa nostra, era un primer

pis i la finestra donava al jardí de davant de l’edifici i al camí on estaven els nois

de l’altre bàndol i va començar la batalla.

Quan es quedaven sense munició anaven fins la filera de blat i n’agafaven més…fins 

que es van terminar totes les panotxes i va acabar la batalla i la tarda d’estiu i tots 

cap a casa seva.

El meu germà i jo recollint el munt de gra de blat que hi havia a la cuina i esperant 

a mare i la resta de la família per sopar.

Crec que va ser el dia següent quan van adonar-se’n de la desaparició de les

panotxes, havien plantat el blat a petició de la mare del amic del meu germà,

per fer-ne un ús personal no de venda.

L’esbroncada va ser monumental i va comportar limitacions per tots de circular

pels terrenys de l’explotació. Crec que la mare del noi es va quedar molt trista pel

seu blat  tan malgastat.